rossinhol, el seu repaire m’iraz ma dona vezer e diguas li’l mieu afaire et ill digua’t del siue ver, e man sai, com l’estai, mas de mi’ll sovenha, que ges lai, per niull plai ab si no’t retenha, qu’ades no’m tornes retraire son star e son capenter qu’ieu non ai paren ni friare don tant ho vueilla saber.” ar s’en vai, l’auzels guai dreit vas hon ill renha, ab essai, ses asglai tro qu’en trob l’ensenha. quam ’auzeletz de bon aire vi sa buetat aparer, dous chant commencez a braire, si com sol far contra’l ser pueis se tai, que non brai mas de liei s’engenha co’l retrai, ses pantai so qu’ill auzir denha. « sel que’us es verais amaire volc qu’ieu en vostre pder vengues sai esser chantaire per so que’us fos a plazer e sabrai, quan verai de vos l’entresenha que’ill dirai, si ren sai per qu’el lai s’en fenha e si’l port que’s n’esclaire gran gaug en devetz aver qu’anc hom no nasquet de maire tan de be’us puesca voler le’m n’irai, e’m mourai ab guac, on que’m venha... no farai, quar non ai dic qual plag en prenha.